De vegades, d’una gran desgràcia es pot traure una alegria. Com aquest
diumenge. És cert, els forts incendis de 2012 que van assolar Alcublas encara
estan recents a la nostra memòria, i a la mateixa natura, que no s’ha pogut
recuperar del tot. L’alegria? Que en moments així, la qualitat humana apareix,
es junta i es fa forta.
El diumenge, persones d’Alcublas, però també vingudes d’arreu del País
Valencià, vam unir els nostres esforços per treballar en la Balsa de la Pedrosa.
Es tracta d’un indret que mereix ser conservat coste el que coste, donat
que és únic. Les basses com aquesta, conegudes localment com a navajos, són el refugi d’un nombre
immens d’espècies amenaçades, i el mateix hàbitat està catalogat com a Hàbitat
d’Interés Prioritari per la Unió Europea.
Ja s’han realitzat ací alguns treballs, i la veritat és que els resultats
es van notant a poc a poc. Tot i així, queda molt per fer.
La sèquia que discorre al voltant de la pista forestal, que recollia l’aigua
d’escorrentia de la pluja i la feia arribar a la bassa, s’està omplint de
residus: roques, branques, terra. Ja no pot captar tanta aigua com abans, i, és
més, la poca que arreplega la perd pels nombrosos trencaments que s’han format
en el seu recorregut.
Açò es deu a la forta deforestació de la muntanya, conseqüència directa de
l’incendi. Sense arbres que retinguen el sòl, l’erosió és inevitable, i aquest
material acaba cegant la sèquia.
L’objectiu, doncs, sembla simple: reparar la desmillorada sèquia i
facilitar que l’aigua hi torne a circular i regue de nou la bassa.
Simple en el sentit de comprendre, que no d’executar-lo. És una tasca dura,
que requereix força i resistència, però també d’intel·ligència i habilitat.
Eliminar terra, roques i troncs caiguts, canviar la terra de lloc, reconstruir
els murs, crear fagines als punts més febles...
Per sort, sabem com organitzar-nos. Sempre hi ha algú que t’ajuda, que
coordina la tasca, o, simplement, que et dóna unes paraules d’ànim.
Aquesta enorme rasa és un dels exemples més significatius de la força
destructora que pot arribar a tenir l’aigua sense una coberta vegetal que
protegisca el sòl com cal. L’aigua circula per ací amb una velocitat tan gran,
que ha trencat completament el mur de la sèquia. Ací estem acabant de
recuperar-lo.
Dalt hi ha fagines que es van construir en anys anteriors, i la idea és
fer-ne més en pròxims voluntariats.
La Mare Natura sembla voler recompensar el nostre esforç. Un parell de
voluntaris, amb l’equip adient, va aconseguir trobar un exemplar femella
d’ofegabous, un dels habitants més il·lustres de la bassa de La Pedrosa.
Ací tenim una
femella d'ofegabous que vam tenir el plaer de poder observar
També vam gaudir dels estats immadurs dels ofegabous, amb la seua “melena”
ondejant a l’aigua:
Tornem a la feina. Ja es comencen a veure bons resultats, i les fagines es
van fent visibles:
De segur que ara l’aigua ho té ben difícil per escapar!
Ara la sèquia ja està lliure de residus!
La jornada va finalitzar amb gran èxit i satisfacció, i regada per una
abundant pluja. De segur que la Mare Natura no es va poder esperar ni un
poquet, del neguit que tenia d’estrenar la sèquia acabada de reparar.
Esperem que haja funcionat com cal, i desitgem poder tornar ben prompte a
treballar en aquest lloc tan meravellós, per una causa tan necessària i amb una
gent tan implicada. Així dóna gust!
I mil gràcies, Rafa, per compartir tots els teus coneixements, el teu bon
humor i les ganes de treballar. Realment, fas que ens posem les piles i ens
entren ganes de seguir endavant!
Maria Ventura
Connecta Natura
Des del Gallipato
Alcublano volem agrair la desinteressada col·laboració de les organitzacions Connecta
Natura i Un Voluntari Un Arbol, així com dels voluntaris que van acudir a la
nostra trucada.
També a
l'alcaldessa de les Alcubles Blanca Pastor, a la regidora María Santolaria, per
la seva implicació .Gallipato Alcublano.
Imatges:
David Candel,
Xavi Puig y Rafa Casaña.
No hay comentarios:
Publicar un comentario